Presentació Màster

Màster en docència universitària per a professorat novell

View more presentations from ingridnf.

Resum sobre el Màster, reflexió sobre la tutoria i taller d'Intercanvi d'experiències en tutoria (25 de novembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Aquest taller ha estat centrat en aprofundir en el concepte de Pla d'acció tutorial (PAT). Malgrat això, arribats a aquest punt, m'agradaria fer un resum més ampli sobre el concepte de tutoria treballat al llarg d'aquest curs. Al final d'aquest apartat incloem, també, un mapa conceptual general del Màster.

Durant el primer curs del Màster, es va posar molt d'èmfasi en la reflexió sobre els conceptes clau de l'EEES on el professor deixa de ser el centre i passa a ser-ho l'estudiant i el seu aprenentatge. Per tal que es produeixi aquest canvi, cal:

• Una revisió sobre com aprenen els estudiants, i planificar la docència universitària establint estratègies metodològiques  i replantejant-nos l'avaluació.
• L'EEES també promou la coherència en els ensenyaments a través de l'establiment d'equips docents, ja que proposa una estructura dels ensenyaments en base a competències evitant així la fragmentació dels programes. 
• En l'EEES es dóna importància a les tecnologies per a l'ensenyament, les quals permeten trencar barreres i porten capa a la construcció col·laborativa del coneixement dels estudiants. 
• Un altre aspecte que ajuda a enfortir l'ensenyament superior i al que l'EEES ha donat importància és a la tutoria acadèmica i universitària, com a mesura de personalització i orientació als estudiants. Els tutors disposen, al menys a la UB, de molts recursos i serveis per a donar suport als estudiants.

Tots els tallers del segon curs del Màster han continuat lligats als canvis produïts per l'EEES i en la cerca de l'excel·lència universitària. I bona part de la qualitat universitària s'aconsegueix amb un bon seguiment i orientació, és per aquest motiu que en el Màster els tallers del segon curs han anat íntimament relacionats amb el concepte de tutoria, que pren gran rellevància amb la implantació de l'EEES, on es recomana la tutoria i l'orientació. Es tracta d'un context en el que apareix un lligam indivisible entre universitat-docència-qualitat i on l'acció tutorial juga un paper fonamental. És per aquest motiu, que des de la UB s'ha creat un document orientador sobre la tutoria: Informació, orientació i suport a l’estudiant: acció tutorial a la UB. en aquest document es fa l'afirmació següent:

"Mitjançant l’acció tutorial, la Universitat de Barcelona pretén atendre de manera personalitzada els seus estudiants, entenent que l’aprenentatge és un procés personal, tot i que en aquest procés el guiatge i l’assessorament constitueixen un ajut necessari, encara més, en el marc de l’espai europeu d’educació superior" (p. 1).

Queda constància, doncs, de l'interès que la tutoria té per a l'EEES i per la UB, on  l'acció tutorial s'articula a través de:

   a) la Unitat d’Atenció a l’Estudiant (UAE)
   b) el Pla d’acció tutorial (PAT) de cada ensenyament
   c) el Servei de Formació i Suport a l’acció tutorial de l’ICE.

La tutoria universitària és una acció d’intervenció formativa destinada al seguiment acadèmic dels estudiants, desenvolupada per professors/es com una activitat docent més. Reprenent la distinció que vam recollir al taller sobre tutoria universitària, la tutoria acadèmica és aquella que realitzen tots els professors i que es dóna a cada assignatura, mentre que a la tutoria personalitzada cada alumne té un únic  professor-tutor i respon a aspecte extraacadèmics també. Els professors-tutors ho són de manera voluntària.

Posem èmfasi en el PAT, que s'estructura en funció de cada ensenyament i a través del qual s'articula l'acció tutorial. Els Plans d’Acció Tutorial es basen en la relació entre cada estudiant i un professor de l’ensenyament que actua com a tutor durant tota la seva trajectòria universitària. El PAT es un pla general de la institució que estructura l'activitat dels professors-tutors, aquesta activitat dels professors-tutors s'anomena tutoria universitària (que és una part d'aquest PAT).

Segons el document "Informació, orientació i suport a l’estudiant: acció tutorial a la UB", el PAT és un document que ha d’incloure, com a mínim, els components següents:

1. Anàlisi del context i de les necessitats de l’ensenyament, incloent-hi un estudi sobre el perfil de l’alumnat.
2. Objectius del PAT.
3. Activitats o accions que es desenvoluparan, indicant un calendari orientatiu i les persones responsables.
4. Organització del PAT .
5. Seguiment i avaluació del PAT.

El mapa conceptual resultant del Màster és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats  

Basant-nos en els coneixements adquirits al llarg del Màster, ens disposem a analitzar el PAT de Pedagogia. Utilitzem els apartats, anteriorment exposats, que ha d'incloure un PAT per a realitzar l'anàlisi:

     1. Anàlisi del context i de les necessitats de l’ensenyament, incloent-hi un estudi  sobre el perfil de l’alumnat.

El PAT de Pedagogia del curs 2010-2011, s'inicia amb una explicació sobre la filosofia de la tutoria universitària on es resumeixen els trets bàsics de l'EEES i la funció que adquireix la tutoria en aquest context. No s'inclou un estudi sobre el perfil de l'alumnat tot i que als objectius es contemplen les necessitats que aquests poden tenir. Per tant, creiem que seria oportú fer un estudi sobre les necessitats dels estudiants, si no s'ha fet, i resumir els principals resultats. Només en base a aquest estudi preliminar tindria lògica establir els objectius i necessitats de cara als estudiants. Donat que el PAT va lligat a cada ensenyament considerem que pot haver diferències entre les necessitats dels estudiants de cada ensenyament i que, per tant, aquestes s'han de contemplar per tal d'adaptar l'atenció tutorial a cada realitat.

     2. Objectius del PAT.

Els objectius sí que queden clarament especificats al PAT, i es relacionen amb l'acompanyament per a l'adaptació i integració, el desenvolupament acadèmic i personal, i la transició al món laboral.  Considerem que aquests objectius responen als diferents moments de la vida dels estudiants [ens referim als moments estipulats al CD "La tutoria universitària:guia pràctica] i que, en conseqüència, plantegen una acció tutorial holística i present en tot el procés universitari. D'altra banda, com s'ha comentat en algun taller, en el segon objectiu es té en compte no només el desenvolupament acadèmic, sinó també el personal. Això fa que la tutoria esdevingui molt més que una orientació acadèmica, tenint en compte les circumstàncies personals que poden afectar al desenvolupament curricular de l'estudiant. Atenent a un dels elements clau de l'EEES, com és la professionalització dels estudiants, creiem que el tercer objectiu també és fonamental ja que es proposa una tutoria que prepari i orienti als estudiants en el pas del món acadèmic al professional. 

Aquests objectius van lligats a una sèrie de necessitats de cara als etsudiants i als ensenyaments, és a dir, que els objectius han d'anar de la mà d'una sèrie de mesures i condicions per a que la tutoria esdevingui exitosa. Considero que els objectius estan ben redactats i definits i que no calen modificacions.

     3. Activitats o accions que es desenvoluparan, indicant un calendari orientatiu i les persones responsables.

Aquest apartat es presenta després de l'organització amb el nom "Informació sobre el PAT". Segons la meva opinió, aquest títol hauria de canviar-se per " Activitats o accions, calendari i responsables del PAT", d'aquesta manera seria més aclaridor i respondria més al contingut de l'apartat.

Respecte a les activitats concretes, es nombren sessions grupals i individuals, reunions de coordinadors, elaboració del PAT (ja que, actualment, està en procés de modificació), jornades de Portes Obertes, d'Acollida i d'Orientació Professional i el Fòrum de Màsters i Postgrau. Considero que les activitats previstes són adients però que manca informació i organització. Es podria presentar a partir d'un cronograma on es fes visible allò que comentàvem sobre els objectius que mostren un interès per l'acció tutorial al llarg de tot el procés. Per tant, caldria organitzar les activitats en un cronograma i diferenciant segons el moment (prèvies a l'ingrés de l'estudiant a la UB, a la fase inicial, durant al desenvolupament dels etsudis i a la fase final).

En el cas de Pedagogia, caldria especificar millor quin paper juga el Pràcticum en algunes de les activitats i accions del PAT ja que crec que en alguns aspectes pot estar molt relacionat.  

     4. Organització del PAT . 

Aquest apartat es presenta prèviament a les activitats i l'organitzen a partir d'ensenyaments, especificant els caps d'estudis i els responsables del PAT. Considero, però, que caldria aclarir quines són les funcions de cadascú i els processos. Es podria complementar amb fragments de la normativa al respecte (que es pot trobar al document "Informació, orientació i suport a l’estudiant: acció tutorial a la UB"). 

Caldria afegir, definir i sistematitzar millor la figura del tutor: les seves funcions, procediments,  mecanismes, recursos i serveis dels que disposen.

     5. Seguiment i avaluació del PAT.

A l'igual que amb qualsevol activitat formativa, recerca, etc. el fet de no establir un sistema d'avaluació equival al fracàs en la iniciativa. M'explico. Qualsevol implementació que fem, per poder saber del cert si ha resultat, si serveix per a allò que l'hem pensat, si és útil, si té mancances, etc. cal que plantegem una valoració posterior. I sovint és l'aspecte que menys tenim en compte. En aquest cas, al PAT no s'especifica cap sistema de seguiment i avaluació del PAT. Així, considero que un dels canvis fonamentals i millora en aquest PAT, ha de ser la inclusió d'un apartat de seguiment i avaluació del propi PAT. Hauria de ser una avaluació anual on es podria aplicar un DAFO, per exemple, recollint informació dels diferents agents implicats en l'acció tutorial (professors, coordinadors, estudiants).

En termes generals, considero que el PAT de Pedagogia contempla els elements bàsics que hauria de recollir tot i que manca informació, organització i un sistema d'avaluació del propi PAT. És comprensible, però, tenint en compte que està en fase de revisió i millora.

Observació de la pràctica docent

El 22 d'octubre de 2010 se'ns va fer un taller sobre l'observació de la pràctica docent. En contraposició amb la sessió de microteaching experimentada durant el primer curs, l'observació de la pràctica docent respon a una experiència de caire més qualitatiu i cognitiu. En aquest cas, l'observació està pensada amb una finalitat formativa (i no avaluativa, com també podria utilitzar-se), és a dir, partint de la pràctica real per aprendre d'ella. Aquest tipus de pràctica en permet una anàlisi i reflexió personal, recolzat per l'observació d'algú extern. L'observació de la pràctica es pot recolzar amb la gravació en vídeo o pot ser in situ. Aquesta pràctica d'observació respon al model de supervisió clínica que passa per 4 fases:

1. Planificació

2. Acció-observació

3. Anàlisi

4. Conferència post-observació

En el meu cas, vam escollir juntament amb la persona observadora (Gemma Aguado), realitzar una observació in situ per tal de realitzar-ho de la manera més natural i menys intromisiva possible. Vam triar dos moments per a la realització de l'observació: a finals d'octubre i a finals del semestre. Juntament amb l'observadora, vam decidir escollir l'instrument corresponent al "Registre 3" del document que se'ns va facilitar al Màster. Aquest va ser el que ens va semblar més adient pel tipus de pràctica i més fàcil de recordar i omplir per l'observadora. Tot i això, vam decidir que l'observadora prendria algunes notes de camp, de caràcter qualitatiu. 

Primera observació

Respecte la primera observació l'observadora  em va puntuar en alt grau a tots els apartats. Aquests són els comentaris que va anotar sobre la meva pràctica:

• Fa presentació de la sessió utilitzant comentaris més socials i no tant relacionats amb l’assignatura però que engresquen als estudiants a participar. Després dona informació de com anirà la sessió.
• Es mou per la classe de manera que pugui ser vista per tothom. Gesticula molt adequadament.
• Avui presenta una estudiant la llegua de signes. La Ingrid seu i pren notes, però especialment atén a la presentació.
• Durant la presentació deixa que l’estudiant porti el ritme de la classe i també la participació. L’Ingrid li deixa fer.
• Utilitza un tò adient alhora d’intervenir quan el grup està parlant. Fa SHHHIIII fluixet.
• Després de presentar s’espera i gesticula somrient. És molt propera.
• Sovint utilitza els noms dels estudiants.
• Relaciona la presentació que fa l’estudiant amb tot el que han estat treballant a classes anteriors.
• Controla amb la mirada que el grup estigui atenent a la presentació de l’estudiant.
• Està dreta sempre que dinamitza o parlar a la sessió.
• Dirigeix la mirada als grups d’estudiants que no atenen i parlen.
• Deixa temps per la intervenció dels estudiants quan ella explica.
• Dirigeix la mirada a tot el grup.
• Explica la dinàmica de treball demanant silenci en algun moment.
• En el moment que s’inicia el treball grupal, es dirigeix als diferents grups per fer tutories del treball que han de fer al blog. Somriu sovint quan treballa directament amb els estudiants.
• Quan canvia de tema fa un canvi de to.
• És molt expressiva parlant.
• Tot i estar amb els grups mira si algú necessita res i els hi diu que esperin el seu torn.
• Quan hi ha un canvi de tema fa canvi de to.
• Presenta un nou tema, les web 2.0 presentant alhora l’activitat associada.
• Demana atenció per avançar correctament en el tema.
• Utilitza algunes “coletilles” però no dificulten la comprensió ni tampoc incomoden.
• Tanca la sessió programant la propera sessió i la següent doncs estan relacionades amb l’activitat que han començat avui.

A la conversa posterior sobre la pràctica, vam acordar que els meus punts forts eren:

• organització de la sessió: presento els continguts, recuper-ho informacions de sessions passades, resumeixo els punts mé simportants i el ritme de la classe s'adapta al contingut i als estudiants. 
• interacció: escolto amb atenció, espero als estudiants, responc adequadament i faig preguntes per conduir a l'alumnat.
• comunicació verbal i no verbal: tinc un bon domini de la veu, del ritme de la parla, mantinc el contacte visual i utilitzo la comunicació verbal i no verbal per determinar moments de canvi.

En quant als punts febles, vam considerar que em calia millorar alguns aspectes de la presentació: 

• posar més exemples: per tal de millorar aquesta habilitat em vaig proposar com a estratègia anotar-me en els meus apunts de classe dos o tres exemples per a cada concepte clau. en algunes ocasions, fins i tot els vaig afegir a la presentació visualment per assegurar-me així de no oblidar-me d'enunciar-los.
• utilitzar explicacions variades: per tal de millorar en aquest aspectes em vaig proposar preguntar més als estudiants i demanar-lis més la seva opinió per així, en base als seus comentaris, fer-ne jo de nous amb diferents paraules i explicacions.
• posar més èmfasi en els punts importants: vaig decidir establir per cada sessió uns tres elements clau sobre els que fer èmfasi al final de cada classe, assegurant-me així de donar valor a allò fonamental.

Segona observació                                                                                                        

Durant la segona observació, va haver algunes diferències en els comentaris. En aquest cas va trobar "adequat" però no "molt bé" els següents elements:

• (4) pregunta, s'assegura que l'alumnat està seguint i comprenent l'exposició o les activitats de la classe.
• (12) destaca i posa èmfasi en els punts importants.
• (19) redirigeix algunes preguntes de l'alumnat cap a altres companys de classe.
• (28) es mou per la classe d'una manera que no provoca distracció.

Malgrat a la primera observació em va destacar la meva capacitat d'organització, durant la segona  observació em va criticar el punt 4, és a dir, no vaig posar prou èmfasi en assegurar-me que els estudiants m'estàven seguint. 

Respecte a les qüestions sobre la presentació que vam considerar que era el meu punt dèbil, en aquesta segona observació vaig millorar. Tot i que em va mancar posar més èmfasi en els punts importants. Les estratègies utilitzades per a millorar les meves habilitats van funcionar, he aconseguit posar més exemples i donar explicacions més variades. tot i això, em caldria cercar alguna altra més efectiva per a aconseguir destacar amb més contundència els punts importants.

En quant a la interacció, l'observadora va notar que en aquesta ocasió em va mancar redirigir algunes preguntes de l'alumnat cap a d'altres companys. I, per últim, em va comentar que el meu moviment provocava una mica de distracció. Aquest últim aspecte ja el vaig estar treballant durant la sessió de microteaching i sembla ser que encara no l'he aconseguit dominar del tot. 

Pla de futur

Basant-me en la meva pròpia reflexió sobre la pràctica així com en les observacions, considero que de cara al desenvolupament de l’actuació docent pels propers anys em caldria:

• Aconseguir posar més èmfasi en els punts importants de la sessió. Després de la reflexió, he arribat a la conclusió que el problema potser no està en la meva habilitat sinó en la quantitat d'elements importants. Potser la mancança està en que no selecciono bé la quantitat d'informació. Em proposo, doncs, fer una revisió de la quantitat d'informació de cada sessió per tal de donar, seguint la idea dels cinc fars treballats al taller de comunicació, un sol gran missatge a cada sessió. Això em permetria acotar millor els conceptes clau de cada sessió i fer-les més profitoses per als etsudiants.
• Preguntar més als estudiants. Tot i que intento mantindre molta interacció amb els etsudiants no sempre l'aprofito per a saber què estan pensant ni quins dubtes tenen sobre els aspectes que estem treballant. Em proposo sistematitzar el qüestionament intentant fragmentar la sessió per idees clau i després de cada una deixant un temps de preguntes i respostes pels i entre els estudiants.
• Controlar el moviment per la classe. M'agrada el contacte amb els etsudiants, tant amb els de primera fila com els d'última, per això acostumo a moure'm a classe. Malgrat això, en ocasions és cert que puc arribar a distreure als estudiants amb tant moviment. Per aquest motiu crec que he de prendre més control sobre el meu propi cos. He pensat que una estratègia seria practicar més davant el mirall per aconseguir ser-ne més conscient.
  

Disseny de projectes per a la millora i innovació docent (11 i 13 de gener)

Síntesi dels continguts formatius treballats

Seguint la idea fonamental de l'anterior taller sobre polítiques de qualitat a la UB,  on vam aprofundir en el concepte de qualitat en l'ensenyament universitari, hem aprofundit en els projectes d'innovació docent. Com a part de la cerca de qualitat en l'ensenyament universitari a la UB, s'ha creat el Programa de Millora i Innovació Docent que té per objectiu estimular la innovació docent, cohesionar al professorat i difondre experiències de millora i innovació. 

A tal efecte, a la UB es destinen ajudes per a projectes d'innovació docents (MQD) i ajuts per a grups d'innovació docent consolidats. D'altra banda, des de l'ICE de la Universitat de Barcelona, es convoquen ajuts dins del Programa de Recerca en Docència Universitària (REDICE). Els REDICE pretenen donar suport a la recerca sobre l'ensenyament universitari a través d'estudis de qualitat i transferibles a la docència universitària. 

En aquest taller, doncs, hem aprofundit en diferents aspectes (entorns d'innovació,  àmbits d'actuació, accions, etc.) analitzant projectes reals d'innovació.  

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats 

Com ja he comentat en el taller sobre polítiques de qualitat, estic completament a favor de promoure la qualitat en l'ensenyament universitari. El suport a la innovació docent hem sembla fonamental per a tal objectiu. em consta, per la meva vinculació a l'ICE, que en els projectes REDICE es dóna un suport, seguiment i formació constant al professorat, pel que aquests projectes no es limiten a estudis aïllats sinó que els professors reben una formació sobre innovació i tenen vies per a la creació de xarxes amb d'altres professors innovadors.

En el cas dels grups d'innovació, jo he estat vinculada un temps a un al departament de Teoria i Història de l'Educació. En base a aquesta experiència puc afirmar que sovint costa diferenciar entre innovació i recerca, així com desdoblar-se en un grup de recerca i un altre d'innovació (com fa molta gent). 

Respecte dels projectes d'innovació, en aquest Màster ens vam veure atrets per la idea de formar un grup interdisciplinar i presentar un projecte d'innovació. Malgrat vaig iniciar el projecte, un temps després em vaig haver de desvincular per manca de temps. tot i això, crec que només pel fet de reunir-nos per a redactar la proposta de projecte ja vam crear una veritable xarxa interdisciplinar on el punt d'unió era la innovació. Segurament, aquest taller ens hauria anat bé fer-lo en el moment de redacció del projecte donat que, com hem treballat al taller, moltes vegades per a presentar un projecte no hi ha prou amb una bona idea innovadora sinó que cal tenir estratègies per a redactar el títol, els objectius i per escollir una temàtica sobre la que es posi èmfasi en la convocatòria. 

Considero que la innovació docent és important per a l'avenç en la qualitat però cal tenir en compte que innovar no és només aplicar tecnologies, per a mi una de les vies d'innovació més potents és la creació de xarxes interdisciplinars. L'enriquiment entre persones de diferents àmbits és fonamental per a que es donin processos de creació, innovació i transferència.

Estratègies de comunicació (30 de novembre i 14 i 21 de desembre)

Síntesi dels continguts formatius treballats

En la línia del taller sobre Resolució de conflictes, en aquest taller hem treballat la manera de comunicar-nos en contextos docents i ens han proporcionat estratègies per a millorar la comunicació. Per això, se'ns han presentat els 5 fars de la comunicació:

1. un sol missatge i gran.

2. explicat de forma memorable.

3. amb un llenguatge que connecti.

4. el que val és el que capta la gent, no el missatge que un dóna.

5. convidar, en lloc d'empènyer. Convènçer mostrant-se convençut.

Dins de la comunicació és fonamental el llenguatge que pot ser verbal, no verbal i parallenguatge. Els fars 1,2 i 3 formen part del llenguatge verbal, el far 4 del llenguatge no verbal i el far 5 del parallenguatge. El parallenguatge fa referència al to de la veu, al ritme, el volum, etc. Cal tenir en compte tots aquests aspectes quan ens comuniquem amb els nostres estudiants, cada oportunitat de comunicació amb ells és única. Com va dir el professor: "no hi ha una segona oportunitat per a donar una primera impressió". 

Com a professors hem de ser conscients de la importància de la comunicació i dels erros que es poden produir en situacions d'E-A com: no recepció del missatge, interpretació incorrecta, no acceptació del missatge, manca d'habilitats comunicatives, etc. Tots aquests errors poden donar lloc a la afirmació de Xavier Guix, que va dir: "ni me explico ni me entienden". Això implica que si l'emisor no envia bé el missatge i el receptor no el codifica correctament, no existeix comunicació.

A més a més, en la comunicació poden aparèixer el que coneixem com a distorsions cognitives que són processos mentals que distorsionen la realitat com: 

• filtratge i abstracció selectiva
• pensament polaritzat
• sobregeneralització
• interpretació del pensament i inferència arbitrària
• visió catastròfica
• personalització
• fal·làcia del control
• fal·làcia de la justícia
• raonament emocional
• fal·làcia del canvi
• estereotips

El mapa conceptual resultant és el següent:

Aplicació dels continguts formatius treballats

La pròpia naturalesa de l'assignatura "Comunicació en Educació" fa que aquest tema no sigui només quelcom a tenir en compte sinó la base de l'assignatura.  He de reconèixer que abans de donar aquesta assignatura sí tenia coneixements i interès sobre la comunicació en educació però no havia aprofundit, per exemple, en el parallenguatge o la comunicació no verbal. 

Una de les experiències més enriquidores del curs va ser que, tenint en compte la reflexió que també vam fer al taller de Resolució de conflictes cal que, com a professors,  intentem captar el llenguatge no verbal dels estudiants: què ens estan indicant amb la mirada, amb la roba, amb els gestos, amb la postura corporal... Un parell o tres de setmanes després de l'inici del curs vaig notar que els estudiants tot i estar motivats per l'assignatura, a l'arribar a l'aula estaven cansats i desanimats. Vaig investigar i vaig descobrir que les dues assignatures anteriors els hi consumien l'energia al ser temàtiques treballades més teòricament i considerades com dues de les assignatures "feixugues" de la carrera. És per aquest motiu que vaig decidir que a l'inici de cada classe un estudiant, voluntàriament, escolliria una cançó a un reproductor virtual gratuït. D'aquesta manera, mitjançant la música, vaig aconseguir que vinguessin motivats de nou i que escollissin una música que els feia canviar l'estat d'ànim (ara bé, cal estar preparat per a sentir quasevol tipus de música).

Durant el curs passat, a través del meu propi estudi bibliogràfic sobre comunicació vaig descobrir com n'és d'important la música i la comunicació sonora a les aules. Un altre exemple va ser que, cansada d'haver d'utilitzar estratègies diverses per fer callar als estudiants, un dia se'm va acudir utilitzar el llenguatge escrit i no el sonor. És a dir, normalment tendim a cridar més que ells, a picar de mans, a utilitzar sons diversos (jo vaig utilitzar un banc de sons virtuals i vaig reproduir sons de campanes, animals, etc. al final va deixar de produir efecte també), callem... Però el que mai havia intentat havia estat escriure a la pissarra "calleu si us plau". He de dir que ha estat la mesura més efectiva per a ells i menys esgotadora per a mi. 

Amb això vull dir que sí, realment la comunicació a les aules cal controlar-la per a ser capaç d'enviar i rebre missatges. Ara bé, no crec que hi hagi fòrmules magistrals. Existeixen moltes estratègies que cal combinar amb el propi estil docent en el moment adequat amb els estudiants adients.